Aquest article té com a objectius mostrar en primer lloc que entenem per noves tecnologies de la informació i la comunicació, quines són les seus principals repercussions i, com a objectiu principal, mostrar quines implicacions tenen en l’educació, i conscienciar-nos d’açò a les persones implicades en l’educació (com és el nostre cas com a futurs mestres)
El text està estructurat en sis parts. En primer lloc, una introducció, amb la intenció de situar-nos i senyalar-nos quin és el propòsit del text. Després fa un repàs de la divisió de la història humana en distintes fases en funció de la tecnologia dominant de codificació, emmagatzemament i recuperació de la informació. En tercer lloc, explica que s’enten per les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Enllaçant-ho amb el punt anterior assenyala algunes de les conseqüències de les noves tecnologies. A continuació, ja tenint un esbós clar de la idea de noves tecnologies de la informació i la comunicació, es passa a explicar el punt central de l’article: les implicacions que tenen aquestes en l’educació. Per finalitzar, el text acaba amb les conclusions extretes.
A continuació faré un resum de cadascuna de les parts del text, per tal de poder explicar-ho les meues conclusions.
Les noves tecnologies de la informació i la comunicació tal i com les coneixem actualment evidentment no han existit sempre, sinó que, com tot, tenen la seu apropia història d’evolució. Aquesta la podem dividir en quatre fases marcades per uns canvis radicals. En primer lloc, quan la nostra espècie va començar a utilitzar el llenguatge per tal de comunicar-se, que ens va permetre: fer referència a objectes no presents, expressar els nostres pensaments, estats d’ànim, les nostres emocions.... La següent fase ve marcada per la creació de l’escriptura, que trenca la comunicació lligada a un espai i temps compartit per els interlocutors, i a més a més, va aconseguir que la informació ja no es perguera en la memòria dels interlocutors. En tercer lloc, la invenció de la impremta, que possibilità la reproducció de textos de manera molt més ràpida, i per tant que la informació escrita arribara fins un major nombre de persones. L’última gran fase de l’evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació és la de els mitjans electrònics i la digitalització, que s’inicià amb la primer missatge que Samuel Morse va enviar el primer telègraf i que arriba fins a l’actualitat. A continuació ens centrem en aquestes noves tecnologies de la informació i la comunicació.
Les noves tecnologies de la informació i la comunicació podem entendre-les com els nous suports i canals de comunicació de la informació digitalitzada. Sobretot hem d’assenyalar la gran importància de la xarxa per excel·lència: Internet. Internet permet interconnectar els ordinadors de tot el món entre si, de manera que augmenta de manera considerable les possibilitats de transmissió de la informació.
Aquestes noves tecnologies permeten facilitar la formació continua de qualsevol professional. A més a més també possibiliten que la informació no quede lligada a llibres, fotografies... sinó que gràcies a Internet podem tenir en tot moment la informació al nostre abast. A més a més, es trenquen les barreres espaciotemporals, ja que les xarxes informàtiques eliminen la necessitat de que els participants coincidisquen en temps i espai.
Les noves tecnologies de la informació i la comunicació no tenen encara un paper rellevant al sistema educatiu, possiblement perquè aquest és un sistema poc donat als canvis. Malgrat això, aquestes noves tecnologies tenen una gran implicació en l’educació, que s’expliquen a l’article amb la finalitat de fer conscients de la seua importància.
En primer lloc és important que les noves tecnologies de la informació estiguen presents a l’educació perquè tenen un paper fonamental no sols pel seu contingut (la informació en si) sinó també per la manera en què aquesta informació arriba als destinataris.
A més a més, aquestes noves tecnologies amplia enormement els escenaris educatius. Hem de tenir en compte que aquestes noves tecnologies no sols s’incorporen com continguts a aprendre o destreses a adquirir, sinó també com a un mitjà al servei de la formació (per exemple: l’aula virtual).
Gràcies a tot açò, no sols s’ha de reduir l’ús de les xarxes com a vehicle per tal de facilitar la informació, sinó també per tal de crear un entorn fluït i multididàctic de comunicacions entre professors i alumnes, a més a més entre els propis alumnes. Per tant, d’aquesta manera es facilitat la formació continua de moltes persones amb obligacions laborals i/o familiars.
A més a més, les noves tecnologies de la informació i la comunicació també impliquen nous rols per a professors i alumnes. El alumne ja no sols haurà de limitar-se ha escoltar la informació que proporciona el professor (receptor passiu) sinó que es convertirà en un subjecte actiu en la recerca, selecció, processament i assimilació de la informació. El professor, per tant, serà com un guia per tal d’orientar l’alumne en el seu aprenentatge. També s’assenyala a l’article que digitalització i els nous suports electrònics estan donant lloc a noves maneres d’emmagatzemar i presentar la informació.
Per finalitzar el text, l’autor assenyala les conclusions. Tenint en compte que les noves tecnologies estan transformant el món, i que actualment els nens reben la una gran quantitat d’informació a través dels mitjans de comunicació, es necessari que el sistema educatiu es plantege un ajust a la realitat externa, ja que actualment encara està molt lligada als llibres i escàs ús d’aquestes noves tecnologies.
Segons el meu parèixer, és necessari que nosaltres com a futurs docents tinguem present que les noves tecnologies de la informació i la comunicació tenen grans implicacions en l’educació, ja que actualment per mitjà de les noves tecnologies podem adquirir una gran quantitat d’informació, que si nosaltres som capaços d’emmagatzemar i gestionar de manera adequada pot facilitar-nos l’accés al coneixement.
Estic d’acord amb l’article sobre l’importància que les noves tecnologies de la informació i la comunicació tenen en l’educació. He de dir que en una primera lectura que vaig fer al text de manera ràpida em semblava que tot allò de les noves tecnologies de la informació i la comunicació no tenia implicacions a l’escola, sinó a l’educació superior (universitat, formació continua...). En una segona lectura més reflexiva m’havia adonat que estava equivocada.
Com a futurs docents hem de tenir presents quina és la realitat externa que envolta l’educació, i que en aquesta realitat actual les noves tecnologies de la informació i la comunicació tenen un pes crucial. Per tant, hem d’adaptar l’escola a aquesta realitat. Hem de fomentar l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’escola, des de l’educació infantil.
Per a dur això a terme, segons el meu punt de vista, no és suficient amb que un hora a la setmana els xiquets vagen a l’aula d’informàtica per fer activitats amb el J-clic (encara que no ho estic excloent ja que també ens poden servir per tal de reforçar qualsevol tema tractat a l’aula), sinó que a més a més les activitats que es realitzen a l’aula incorporen també les noves tecnologies: si s’està escrivint una noticia podem escriure-la amb l’ordinador i penjar-la a la web de l’escola o en el blog de la classe; si estem estudiant les papallones podem fer-nos valer d’Internet per tal de recercar la informació... És tracta de globalitzar l’ús de les noves tecnologies en la vida de l’aula i no limitar-les a activitats concretes.
El text està estructurat en sis parts. En primer lloc, una introducció, amb la intenció de situar-nos i senyalar-nos quin és el propòsit del text. Després fa un repàs de la divisió de la història humana en distintes fases en funció de la tecnologia dominant de codificació, emmagatzemament i recuperació de la informació. En tercer lloc, explica que s’enten per les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Enllaçant-ho amb el punt anterior assenyala algunes de les conseqüències de les noves tecnologies. A continuació, ja tenint un esbós clar de la idea de noves tecnologies de la informació i la comunicació, es passa a explicar el punt central de l’article: les implicacions que tenen aquestes en l’educació. Per finalitzar, el text acaba amb les conclusions extretes.
A continuació faré un resum de cadascuna de les parts del text, per tal de poder explicar-ho les meues conclusions.
Les noves tecnologies de la informació i la comunicació tal i com les coneixem actualment evidentment no han existit sempre, sinó que, com tot, tenen la seu apropia història d’evolució. Aquesta la podem dividir en quatre fases marcades per uns canvis radicals. En primer lloc, quan la nostra espècie va començar a utilitzar el llenguatge per tal de comunicar-se, que ens va permetre: fer referència a objectes no presents, expressar els nostres pensaments, estats d’ànim, les nostres emocions.... La següent fase ve marcada per la creació de l’escriptura, que trenca la comunicació lligada a un espai i temps compartit per els interlocutors, i a més a més, va aconseguir que la informació ja no es perguera en la memòria dels interlocutors. En tercer lloc, la invenció de la impremta, que possibilità la reproducció de textos de manera molt més ràpida, i per tant que la informació escrita arribara fins un major nombre de persones. L’última gran fase de l’evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació és la de els mitjans electrònics i la digitalització, que s’inicià amb la primer missatge que Samuel Morse va enviar el primer telègraf i que arriba fins a l’actualitat. A continuació ens centrem en aquestes noves tecnologies de la informació i la comunicació.
Les noves tecnologies de la informació i la comunicació podem entendre-les com els nous suports i canals de comunicació de la informació digitalitzada. Sobretot hem d’assenyalar la gran importància de la xarxa per excel·lència: Internet. Internet permet interconnectar els ordinadors de tot el món entre si, de manera que augmenta de manera considerable les possibilitats de transmissió de la informació.
Aquestes noves tecnologies permeten facilitar la formació continua de qualsevol professional. A més a més també possibiliten que la informació no quede lligada a llibres, fotografies... sinó que gràcies a Internet podem tenir en tot moment la informació al nostre abast. A més a més, es trenquen les barreres espaciotemporals, ja que les xarxes informàtiques eliminen la necessitat de que els participants coincidisquen en temps i espai.
Les noves tecnologies de la informació i la comunicació no tenen encara un paper rellevant al sistema educatiu, possiblement perquè aquest és un sistema poc donat als canvis. Malgrat això, aquestes noves tecnologies tenen una gran implicació en l’educació, que s’expliquen a l’article amb la finalitat de fer conscients de la seua importància.
En primer lloc és important que les noves tecnologies de la informació estiguen presents a l’educació perquè tenen un paper fonamental no sols pel seu contingut (la informació en si) sinó també per la manera en què aquesta informació arriba als destinataris.
A més a més, aquestes noves tecnologies amplia enormement els escenaris educatius. Hem de tenir en compte que aquestes noves tecnologies no sols s’incorporen com continguts a aprendre o destreses a adquirir, sinó també com a un mitjà al servei de la formació (per exemple: l’aula virtual).
Gràcies a tot açò, no sols s’ha de reduir l’ús de les xarxes com a vehicle per tal de facilitar la informació, sinó també per tal de crear un entorn fluït i multididàctic de comunicacions entre professors i alumnes, a més a més entre els propis alumnes. Per tant, d’aquesta manera es facilitat la formació continua de moltes persones amb obligacions laborals i/o familiars.
A més a més, les noves tecnologies de la informació i la comunicació també impliquen nous rols per a professors i alumnes. El alumne ja no sols haurà de limitar-se ha escoltar la informació que proporciona el professor (receptor passiu) sinó que es convertirà en un subjecte actiu en la recerca, selecció, processament i assimilació de la informació. El professor, per tant, serà com un guia per tal d’orientar l’alumne en el seu aprenentatge. També s’assenyala a l’article que digitalització i els nous suports electrònics estan donant lloc a noves maneres d’emmagatzemar i presentar la informació.
Per finalitzar el text, l’autor assenyala les conclusions. Tenint en compte que les noves tecnologies estan transformant el món, i que actualment els nens reben la una gran quantitat d’informació a través dels mitjans de comunicació, es necessari que el sistema educatiu es plantege un ajust a la realitat externa, ja que actualment encara està molt lligada als llibres i escàs ús d’aquestes noves tecnologies.
Segons el meu parèixer, és necessari que nosaltres com a futurs docents tinguem present que les noves tecnologies de la informació i la comunicació tenen grans implicacions en l’educació, ja que actualment per mitjà de les noves tecnologies podem adquirir una gran quantitat d’informació, que si nosaltres som capaços d’emmagatzemar i gestionar de manera adequada pot facilitar-nos l’accés al coneixement.
Estic d’acord amb l’article sobre l’importància que les noves tecnologies de la informació i la comunicació tenen en l’educació. He de dir que en una primera lectura que vaig fer al text de manera ràpida em semblava que tot allò de les noves tecnologies de la informació i la comunicació no tenia implicacions a l’escola, sinó a l’educació superior (universitat, formació continua...). En una segona lectura més reflexiva m’havia adonat que estava equivocada.
Com a futurs docents hem de tenir presents quina és la realitat externa que envolta l’educació, i que en aquesta realitat actual les noves tecnologies de la informació i la comunicació tenen un pes crucial. Per tant, hem d’adaptar l’escola a aquesta realitat. Hem de fomentar l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’escola, des de l’educació infantil.
Per a dur això a terme, segons el meu punt de vista, no és suficient amb que un hora a la setmana els xiquets vagen a l’aula d’informàtica per fer activitats amb el J-clic (encara que no ho estic excloent ja que també ens poden servir per tal de reforçar qualsevol tema tractat a l’aula), sinó que a més a més les activitats que es realitzen a l’aula incorporen també les noves tecnologies: si s’està escrivint una noticia podem escriure-la amb l’ordinador i penjar-la a la web de l’escola o en el blog de la classe; si estem estudiant les papallones podem fer-nos valer d’Internet per tal de recercar la informació... És tracta de globalitzar l’ús de les noves tecnologies en la vida de l’aula i no limitar-les a activitats concretes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario